dijous, 26 de febrer del 2015

JEAN GROSJEAN, poesia mística prop del diví i fora de qualsevol església


L’àge
L’ombre d’un arbre d’été
S’est couchée sur le chemin.
J’entends les grillons crier
Dans l’air tremblant du matin.

Le chemin va par les prés
Comme vont les orphelins.
L’ombre se met à tourner
Sans presque bouger les mains.

Bien que l’horizon m’invite
À marcher à l’aventure
Je suis las de mes chaussures.

Je m’endors sous le feuillage
Sans avoir tourné la page
Et la durée me visite.

L’edat
L’ombra d’un arbre d’estiu
S’ha tombat sobre el camí
Sento com criden els grills
Vibrant l'aire del matí.

Per les prades va el camí
així com els orfes van
L’ombra es posa a fer un gir
Sens gaire moure les mans.

Bé que l’horitzó m’invita
marxar a l’aventura 
de sabates tinc malura.

M’adorm sobre l’enramada
Sens la plana haver passada
I la durada em visita



Les deuils
Le soleil luit sur les feuilles
Les oiseaux jouent dans les branches.
On entend chanter les anges
cachés dans l’ombre des feuilles.

L’ortie rêve sur mon seuil
La fourmi court sur ma manche
J’ entends s’eloigner les anges

Et venir à moi les deuils.

Faut-il que mon âme acueille
Ce qui congédie les anges
Et s’en vient sans qu’on le veuille?

Tu te tais comme un dimanche
Comme une àme qui se penche
Comme un dieu parmi les deuils.

Els dols
El sol llueix a les fulles
Juguen ocells a les branques.
S’escolta cantar els àngels
Ocults a l’ombra de fulles.

Somia al llindar l’ortiga
Corre’m pel braç la formiga.
Sento els àngels departir
I el dol cap a mi venir.

Cal que l’ànima aculli
El que els àngels acomiada
I arriba sense que ho vulgui?

Tu com un diumenge calla
Com una ànima que es veu
entre condols com un déu.


Jean Grosjean (Paris 1912 Versailles 2006)

1933 Seminari Sant Sulpice, 1929 ordenat sacerdot. Viatja per l’orient pròxim: Líban, Palestina, Síria, Egipte, Iraq. Relacions amb Malraux, Gallimard, Jean Paulhan... membre del comitè de lectura de Gallimard i de la Nouvelle revue francaise. El 1950 deixa el sacerdoci i es casa.
Traductor d’Esquil, sòfocles, Shakespeare, La bíblia i el Coran.

La seua poesia és intemporal, fora del món, mística i d’una gran humilitat. Amb una meditació permanent, interroga els grans textos sense perdre mai de vista el paisatge senzill del camp que veu des de la finestra. Ontologia de l’ésser sempre en dubte i qüestionament en el poema, sense abandonar el diví d’una religió d’experiència  individual, lliure de qualsevol secta o església.

Textos apareguts a "Poésie 84" n. 2, març abril 1984.

Traduïts del francés per Fancesc Collado, Foios, Febrer 2015