Últims poemes d'amor, de Paul Eluard, II

Últims poemes d'amor, de Paul Eluard

            Marina *

T'esguarde i el sol s'engrandeix
Aviat es cobrirà nostra jornada
Desperta cor i color en ment
Per dissipar les dissorts de la nit

T'esguarde tot és nu
Fora poca aigua tenen les barques
Cal dir-ho tot amb poc de mots
El mar és fred sense amor

És el començament del món
Les ones bressolen el cel
Tu et bressoles en els llençols
T'estires el son cap a tu

Desperta que et seguiré els passos
Tinc un cos per esperar-te i seguir-te
De les portes de l'alba a les de l'ombra
Un cos per passar la vida amant-te

Un cor per somiar no del teu son.

* Traducció lliure de Le Phénix, de Francesc Collado

Últims poemes d'amor de Paul Eluard

Últims poemes d'amor de Paul Eluard *

Negació de la poesia

He pres de tu tot el neguit tot el turment
Que es pot prendre a través de tot a través de res
Hauria pogut no amar-te
Oh tu només bondat
Com un préssec després d'un altre préssec
Tan fundents com l'estiu

Tot el neguit tot el turment
De viure encara i ser absent
D'escriure aquest poema

En comptes del poema vivent
Que no escriuré
Perquè tu ja no hi ets

Els més subtils dibuixos del foc
Preparen l'incendi darrer
Les menors miques de pa
En són prou per agonitzants

He conegut la virtut vivent
He conegut el bé encarnat
He rebutjat la teua mort però n'accepte la meua
La teua ombra que s'estén en mi
Te'n voldria fer un jardí

L'arc dissolt en som la mateixa nit
I vull seguir la teua immobilitat
I el raonar inexistent
Que comença amb tu que acabarà en mi
Amb mi voluntari obstinat revoltat
Enamorat com tu de les llàgrimes de la terra

*De Derniers Poèmes d'amour, Seghers ed, Paris 1963

 (versió bilingüe Francesc-Català de Francesc Collado)