dimecres, 22 de juliol del 2020

Als jocs adéu, per sempre adéu, Elsa Morante (als adolescents i als enamorats)

Ai giochi addio, per sempre addio

(A les meues filles Aina i Clara)


 

Ai giochi addio, per sempre addio...
non sono più cose per te,
ai giochi addio

 

Chissà perchè nemmeno tu
ancora spiergatelo non puoi

 

Tu attendi un ospite
favoloso e incognito,
non sai che nome ha

 

Forse il suo nome è dolcezza,
ma forse invece è amaro.
Forse il suo nome è splendore,
ma forse invece è oscuro

 

Tu vuoi scoprire i suoi misteri
e al suo confronto tutto ti anoia

 

I suoi regali fantastici attendi
come le notti dell'Epifania
Rimani sveglio pensando chissà
che mai ti porterà...

 

Chissà perchè nemmeno tu
ancora spiergatelo non puoi.

 

(Elsa Morante - Nino Rota) https://www.youtube.com/watch?v=b04hl191aU8

By http://www2.comune.roma.it/museodiroma.trastevere/eventi/archivio/2003/Moravia.htm, Domini públic, Link

 Als jocs adéu, per sempre adéu

 

Als jocs adéu, per sempre adéu...

Ja no són coses per a tu,

Als jocs adéu

 

Qui sap per què ni tan sols tu

Encara no ho pots explicar

 

T’esperes un company

Fabulós i ignot,

No saps quin nom té

 

Potser el seu nom és dolçor,

Però en canvi és amarg.

Potser el seu nom és brillant,

Però potser en canvi és fosc

 

Vols descobrir els seus misteris

I a l'acomparar tot t’és molest

 

Esperes els seus fantàstics regals

Com a la nit de Reis

T’estàs vetlant pensant en qui sap

Demà què et portarà...

 

Qui sap per què ni tan sol tu

Encara no t’ho pots explicar.


Trad. F Collado



dijous, 30 d’abril del 2020

serà un dia tranquil de llum freda, Pavese



serà un dia tranquil de llum freda

sarà un giorno tranquillo, di luce fredda
come il sole che nasce o che muore, e il vetro
chiuderà l’aria sudicia fuori del cielo.
ci si sveglia un mattino, una volta per sempre,
nel tepore dell’ultimo sonno: l’ombra
sarà come il tepore. empirà la stanza
per la grande finestra un cielo più grande.
dalla scala salita un giorno per sempre
non verranno più voci, né visi morti.
non sarà necessario lasciare il letto.
solo l’alba entrerà nella stanza vuota.
basterà la finestra a vestire ogni cosa
di un chiarore tranquillo, quasi una luce.
poserà un’ombra scarna sul volto supino.
i ricordi saranno dei grumi d’ombra
appiattati così come vecchia brace
nel camino. il ricordo sarà la vampa
che ancor ieri mordeva negli occhi spenti.

il paradiso sui tetti è la quintultima poesia di lavorare stanca di cesare pavese

  
serà un dia tranquil de llum freda
com el sol que naix o que mor, i el vidre
tancarà l’aire embrutat fora del cel.
se’ns desperta un matí, d’un cop per sempre,
en la tebior de l’últim son: l’ombra
serà com la tebior. omplirà l’estança
per la gran finestra un cel més gran.
de l'escala pujada un dia per sempre
no arribaran més veus ni cares mortes.
no serà necessari eixir del llit.
només l’alba entrarà a l’estança buida.
la finestra només per a vestir-ho tot
d’una claror tranquil·la, quasi una llum.
posarà una ombra flaca en el rostre supí.
els records seran grumolls d'ombra
aplanats, així com a velles brases
en la llar. el record serà el rubor
que ahir encara mossegava en els ulls apagats.

El paradís al terrat és el cinquenúltim poema de lavorare stanca  de cesare pavese
de la traducció: francesc collado