(1914)
Poèmes *
Le cœur sur
l'arbre vous n'aviez qu'à le cueillir,
Sourire et rire,
rire et douceur d'outre-sens.
Vaincu, vainqueur
et lumineux, pur comme un ange,
Haut vers le
ciel, avec les arbres.
Au loin, geint
une belle qui voudrait lutter
Et qui ne peut, couchée
au pied de la colline.
Et que le ciel
soit misérable ou transparent
On ne peut la
voir sans l'aimer.
Les jours comme
les doigts repliant leurs phalanges.
Les fleurs sont
desséchées, les graines sont perdues,
La canicule
attend les grandes gelées blanches.
A l'œil du pauvre
mort. Peindre des porcelaines.
Une musique, bras
blancs tout nus.
Les vents et les
oiseaux s’unissent- le ciel change.
Poemes
El cor en l'arbre que només l'heu de collir,
Somriure i riure, dolç riure enllà del sentit.
Vençut, vencedor i brillant, pur com un àngel,
Alt cap al cel, amb tots els arbres.
De lluny, plora una bella que voldria lluitar
I que no pot, gitada en els peus del puig.
I per més que el cel siga miserable o clar
No la pots veure sense amar.
En dies com els dits replegant les falanges.
Les flors són assecades, els grans són perduts,
La canícula espera les grans gelades blanques.
A l'ull del pobre mort. Pintar de porcellanes.
Una música, blancs braços tot nus.
Ocells i vents s'apleguen- el cel és de
mudances.
(1917)
Le devoir et l’inquiétude
À Fernand Fontaine, classe 1916,
Tué le 20 juin 1915
Il y a tant de
choses,
Il faudrait faire
attention!
Vous êtes bien
blâmables!
Les sauvages
disaient cela.
Tu ne leur
pardonnais pas
Quand nous étions
ensemble.
La ville se
dénoue un soir...
Tu vas jouer du
violon.
A la Bastille on
se sépare:
“Penseras-tu à
tes devoirs?”
L’indépendance
est aux garçons.
Nous la cherchions
Quand nous étions
ensemble.
Toute la terre, l’homme
souffre
Et ton sang
déchire le sol!...
Ils t’ont laissé
au bord d’un gouffre!
Maintenant, ils
sont bien seuls.
-----------------
El deure i la preocupació
A Fernand
Fontaine, classe 1916
Mort el
20 de juny 1915
És que hi ha tantes coses
Ens caldrà fer atenció!
Vosaltres sou els culpables!
Els bèsties deien això.
Tu no els perdonaves pas
Quan érem junts.
La vila es mou de vesprada...
Vas a tocar el violí.
A Bastilla ens separava:
“pensaràs a fer els deures?”
La independència pels joves.
Per nosaltres la buscàvem
Quan érem junts
Tot arreu, l’home patix
La teua sang trenca el món!
T’han deixat vora un abís!
Ara mateix, són molt sols
Fidèle
Vivant dans un
village calme
D’où la route
part longue et dure
Pour un lieu de
sang et de larmes
Nous sommes purs
Les nuits sont
chaudes et tranquilles
Et nous gardons
aux amoureuses
Cette fidélité
précieuse
Entre toutes : l’espoir
de vivre
Fidel
Vivint en un poble calm
D’on naix camí llarg i dur
Cap un lloc de plor i sang
Nosaltres som purs
Nits càlides i tranquil·les
Servem vides amoroses
de lleialtats valuoses
De totes: l'esper de viure
Plaisir
La mer qui a tous les bateaux
N’est pas plus grande que l’endroit
Où dansaient, au son d’un roseau,
Les homes d’un pays moins froid
Que celui-ci, pays de boue et d’eau.
La place nous semblait si grande,
Nous avions tant besoin d’être serrés
Que sans certains –qu’on les défende!-
Les danseurs étaient écrasés
Et nous prenions chaud autor d’eux,
Tout auprés d’eux.
Plaer
La mar que té tants vaixells
No és més gran que l’indret
On ballen, al toc de canya,
Homes d’un país menys fred
Que aquest, país de fang i aigua.
La plaça ens apar tan gran,
De ser junts som tan faltats
Sense alguns –que els defensem!-
Que els dansaires fón xafats
i prenem foc al voltant,
Ben al costat
* de Choix de poèmes (1914-1941), Paul Éluard, Gallimard. Traducció de Francesc Collado. Foios, desembre 2014
Paul Éluard (Saint-Denis, 14 de desembre de 1895 -Charenton-le-Pont, 18 de novembre de 1952), pseudònim d'Eugène Grindel, va ser un poeta francès.
Va iniciar la seva trajectòria a les avantguardes dels anys 20, en companyia d'André Breton i Louis Aragon. Dins de l'estètica dadaista.Una vegada engegat el surrealisme, es converteix en una de les seves figures més importants.
El 1930 escriu en col·laboració amb André Breton La Immaculada Concepció, un curiós llibre de poemes en prosa en el qual imiten diverses malalties mentals, en la vena del mètode paranoic-crític de Dalí. Aquest va seduir la dona d'Éluard, Gal·la, provocant en el poeta una depressió que el va dur a desaparèixer de la vida pública durant uns quants mesos.
Aquest primer poema que us presentem (escrit als 18 anys) pertany a la seua primera etapa de formació, formalista i esteticista.
Altres poemes en català de Paul Éluard
Paul Éluard (Saint-Denis, 14 de desembre de 1895 -Charenton-le-Pont, 18 de novembre de 1952), pseudònim d'Eugène Grindel, va ser un poeta francès.
Va iniciar la seva trajectòria a les avantguardes dels anys 20, en companyia d'André Breton i Louis Aragon. Dins de l'estètica dadaista.Una vegada engegat el surrealisme, es converteix en una de les seves figures més importants.
El 1930 escriu en col·laboració amb André Breton La Immaculada Concepció, un curiós llibre de poemes en prosa en el qual imiten diverses malalties mentals, en la vena del mètode paranoic-crític de Dalí. Aquest va seduir la dona d'Éluard, Gal·la, provocant en el poeta una depressió que el va dur a desaparèixer de la vida pública durant uns quants mesos.
Aquest primer poema que us presentem (escrit als 18 anys) pertany a la seua primera etapa de formació, formalista i esteticista.
Altres poemes en català de Paul Éluard
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada